El municipi de Binissalem es troba al centre de l’illa de Mallorca, a la comarca del Raiguer, allà on neixen les muntanyes de la serra de Tramuntana. Limita amb els termes municipals de Lloseta, Alaró, Inca, Consell i Sencelles. Territori poblat des de la prehistòria, té una superfície d’uns 30 km² i una població de més de 8.300 habitants. La seva altitud és de 139 metres per sobre del nivell del mar i es troba a 22 km de la capital de l’illa, Palma, que està a vorera de la mar.

Després de la conquesta catalana de Mallorca duita a terme per Jaume I entre 1229 i 1232, el repartiment dels rafals i alqueries de l’actual nucli de Binissalem s’estipulà a partir de les donacions fetes a notables que havien ajudat el rei. Al nucli de Robines es bastí la primitiva església i cementeri. El 1300 Jaume II dugué a terme la fundació de noves viles i es fixà el lloc per a la nova església i cementeri a l’alqueria de Binissalem, encara que no hi fou traslladada fins al 1369.

Durant els segles XVII, XVIII i XIX s’aixecaren les millors cases del poble, construïdes amb pedra viva, pedra calcària extreta de pedreres molt properes, que formen un dels conjunts més notables de Mallorca, el qual va ser declarat Conjunt Historicoartístic l’any 1983. Aquest conjunt és el reflex d’una etapa de prosperitat econòmica provocada per l’economia vitivinícola, que va permetre la construcció de casals com: Can Julià, Can Marc, Can Beltran, Can Tous, Can Corneta, Can Tiró de ses Bolles, Can Ferrer, Ca n’Enric Sureda, Can Gelabert, Can Sabater, etc. Sens dubte, però, l’edifici que destaca sobre els altres és l’església parroquial de Santa Maria de Robines, temple barroc, el campanar del qual és el símbol de la vila.

A finals del segle XIX la crisi del conreu de les vinyes, provocada en part per la fil·loxera, va afectar també la construcció amb pedra viva. Posteriorment, sorgiren altres activitats econòmiques com la conservera o la de la fabricació de sabates, però la pedra viva i el vi són, avui en dia, els dos productes que ens caracteritzen. Pel que fa als vins, hem de destacar que des de 1989 comptem amb la Denominació d’Origen Binissalem.

Els binissalemers gaudeixen molt de les trobades i celebracions. El divendres matí és el dia del mercat a la plaça de l’església. El passat mes de març de 2019 es va dur a terme la primera edició de la Fira de Binissalem. Des del 2003, el darrer cap de setmana de maig, se celebra la Fira de la Pedra, que posa en valor tant la pedra viva, com el treball dels artesans. El 25 de juliol, es festeja el patró, Sant Jaume. Des del 2013 i a mitjan setembre se celebra el Goletart, una mostra d’art i cultura al carrer Goleta que es va consolidant. Es pot parlar d’altres manifestacions, però el poble ha volgut que la festa per excel·lència, la més estimada, sigui la Festa des Vermar, que se celebra durant la segona quinzena de setembre, tot i que el dia principal és el darrer diumenge d’aquest mes, des de 1965. És una festa recuperada de les celebracions seculars entorn de l’economia vitivinícola, que celebra l’activitat de la verema, l’elaboració del vi i totes les manifestacions que se’n deriven. Unes de les més apreciades són les gastronòmiques. Els fideus de vermar acompanyats d’un bon vi en són el màxim exponent. Més entrat el fred, es pot gaudir d’un plat molt tradicional i popular, com és l’arròs amb salseta.

Una trentena llarga d’associacions culturals, esportives, musicals, educatives, mediambientals, de la segona i la tercera edat i d’altres, són el testimoni del tarannà participatiu i compromès de la gent del poble. D’aquestes, podem destacar l’Escola de Música de Binissalem, la Banda de Música, la Coral 3×4 i la Coral Cantilena, que són un reflex de la continuada tradició musical del municipi.